<<<
Febrero de 2018
<<<
Continuamente pasan cosas que permiten que nuestra capacidad de asombro pueda mantener una salud bien robusta. Y da la impresión de que todo eso irá a más. ¿Cómo puede haber ciudadanos, en algún lugar del Reino de España, que consideren que la persecución político-judicial contra los líderes catalanes tiene algún recorrido, cuando se está demostrando que España va por un lado y todo el resto del mundo por otra? […]
<<<
LAS LENGUAS DE LA INMIGRACIÓN
Durante estas últimas décadas,
el panorama lingüístico de las islas Baleares
ha cambiado muy sustancialmente.
En esto, hemos seguido la misma tendencia
que se ha podido observar
en todos los países de nuestra parte del mundo,
pero con algunos elementos diferenciales
que vale la pena que remarquemos.
El más importante de todos, por supuesto,
es que no hemos podido ofrecer nuestra lengua propia, el catalán,
como lengua de incorporación a nuestro país, a nuestra sociedad,
por lo que el proceso natural de incorporación lingüística
en la sociedad de acogida no se ha producido con normalidad. […]
<<<
LES LLENGÜES DE LA IMMIGRACIÓ
Durant aquestes últimes dècades,
el panorama lingüístic de les illes Balears
ha canviat molt substancialment.
En això, hem seguit la mateixa tendència
que s’ha pogut observar arreu de la nostra part del món,
però amb alguns elements diferencials
que val la pena que remarquem.
El més important de tots, per descomptat,
és que no hem pogut oferir la nostra llengua pròpia, el català,
com a llengua d’incorporació al nostre país, a la nostra societat,
de manera que el procés natural d’incorporació lingüística
a la societat d’acollida no s’ha produït amb normalitat. […]
Noviembre de 2017
<<<
El Reino de España ha firmado,
entre otros documentos
de alcance internacional,
uno que reconoce
el derecho de autodeterminación de los pueblos.
Cuando se habla de este derecho,
sin embargo, el actual primer ministro
(o presidente del gobierno,
en terminología española)
dice que ningún país civilizado lo aplicaría
(se supone, por tanto,
que va dedicado sólo a los «salvajes»)
y que, en cualquier caso, la aplicación
del derecho de autodeterminación
sólo fue pensada para las «colonias». […]
<<<
Última Hora, # de # de 2003
<<<
Al món hi ha algunes banderes que porten animals incorporats. Una d’impressionant és la del País de Gal.les -Cymru, en gal.lès-, que porta una mena de drac amb ales, que destaca poderosament i resulta fàcilment recordable. M’imagín que, de dracs, n’hi devia haver també en les antigues ensenyes xineses, per posar un exemple d’aquest tipus de tradició. […]
<<<
24 de junio de 2016
<<<
Europa debería sacar,
de manera inmediata,
algunas lecciones
de la decisión del Reino Unido
de salir de la Unión Europea.
El proceso se ha hecho
de manera impecable,
todo hay que decirlo. […]
<<<
Juliol del 2004
<<<
Els projectes infraestructurals del Partit Popular, en aquest primer any de govern després de la victòria a les últimes autonòmiques, han contribuït a amalgamar una mena de xarxa civil que, a Eivissa, de moment semblava que ningú no havia estat capaç de construir. Si hi podem fer alguna comparació – encara que aquesta sigui ja una mica remota – la podríem realitzar amb tot el revulsiu que va constituir la cooperativa Es Nostro Camp al final del franquisme i primers temps de la transició a la democràcia. I, no tant remotament, però crec que amb no tanta intensitat, amb les mobilitzacions a favor del parc natural de Cala d’Hort, que varen culminar en la victòria del Pacte Progressista. Poques comparacions més podríem realitzar amb el grau de mobilització que està vivint aquests últims mesos la societat eivissenca. I tot (des)gràcies al Partit Popular i als seus plans de carreteres. […]
<<<
Revista Eivissa de l’Institut d’Estudis Eivissencs, número 40 – Juny del 2003
…Aquell any vuitanta-set o vuitanta- vuit, que la memòria ja comença a ser flaca, vàrem pensar que ens estàvem anquilosant en la manera d’explicar Literatura Catalana. Calia una mica de renovació, de canvi que servís d’esperó als joves encuriosits per allò de bo i millor que han produït les nostres lletres. Aleshores, als instituts d’Eivissa, encara hi havia alumnes que escollien Literatura Catalana entre les optatives del curs d’orientació universitària (el vell COU), i autors i obres no quedaven miserablement diluïts en una samfaina de «Llengua i Literatura» com la que patim actualment. […]
Ultima Hora, 3 de junio de 2005
Hoy día, por encima del derecho de recibir información de las cosas que pasan, y de recibirla a través de los medios de comunicación, pesa una losa, pesadísima a ratos, que ya no es, afortunadamente, la censura franquista, sino lo que se considera «políticamente correcto». He estado a punto de escribir que ya no sufrimos ninguna Inquisición, pero no hay duda de que lo «políticamente correcto» puede acabar convirtiéndose en un tipo de Inquisición, porque coarta la libertad de decir las cosas en la misma medida en la que la pueden coartar diversas clases de miedo. […]
Diario de Ibiza, 6 de Juny de 2016
Algunes vegades he reflexionat públicament
sobre el poc intercanvi cultural que hi ha entre els Països Catalans i Romania.
Podríem entendre aquesta manca de relacions interculturals en èpoques passades,
quan Romania era a l’altra banda del Teló d’Acer i nosaltres patíem la dictadura franquista.
En aquella època, no hi havia romanesos entre nosaltres.
Avui, emperò, Romania forma part de la Unió Europea,
vivim en una part de món compartida, compartim també l’àrea de les llengües romàniques
i hi ha un bon contingent de persones d’origen romanès que viuen entre nosaltres. […]