Por Juan Manuel Grijalvo|2021-07-09T12:06:56+02:00julio 8th, 2015|
<<<
Ibn Khafaja
Déu meu, com és de bell el riu en aquest llit,
més delitós per beure que uns llavis de donzella.
Sembla una polsera, amb flors a les vores, talment la via làctia.
És cristal·lí com un fil d’argent sobre una túnica verda.
Pestanyes en un ull blau, el brancatge
que el voreja entre carícies de brisa.
L’or del crepuscle rellisca damunt l’aigua platejada.
Quantes vegades, Déu meu, a la vora d’aquest riu
he convidat a un vi clar els meus estimats companys.
<<<
Site […]