30 d’agost de 1999
<<<
Donades les limitacions de temps, els pressupòsits bàsics els limito a:
– París son monuments coneguts,
– l’element significatiu estructurant de París és el Sena,
– París és un gran passeig.
El resultat és un trajecte que pot començar-se tant per una punta com per l’altra i que en funció del dia que faci caldrà triar per on començar-lo. Si el dia és asolellat, o almenys clar, comenceu pels Invalides. Així s’arribarà al matí a la Torre Eiffel i podreu veure París amb llum, obtenint-ne una imatge que us permetrà situar monuments… i fareu en canvi els carrers de les Halles, Centre Pompidou i Notre Dame probablement ja amb llum artificial. Si el dia és grisós o plujós, ho feu al revés. Així arribareu a la Torre Eiffel al capvespre i si pugeu veureu les llums de París -l’únic (mig) visible si l’ambient no és clar-.
Els parisencs han fet de tot París un monument imprescindible de veure. Fins i tot se’n visiten les cloaques! i són interessants!.
He seleccionat coses representatives de París, tot i que n’hi ha més.
No us aconsello Montmartre. El d’avui té poc a veure amb el de la literatura, l’església és esfereïdora -un «pastitxo» arquitectural com el temple expiatori del Tibidabo- i el muntatge només és per turistes bocabadats: els pintors -com els de les Rambles de Barcelona…- i el desplaçament us robarà temps per a coses més importants. De museu, per dins, no tindreu temps de veure’n cap.
L’itinerari resultant és -recordeu que es pot començar per un lloc o per un altre- :
– [metro «Latour Maubourg»] Façana de l’Hôtel des Invalides -Napoleó en conserva-,
– deixar-lo a l’esquena i per l’Esplanade des Invalides anar a buscar el Sena,
– veure el pont Alexandre III sense passar a l’altre costat (amb mig pont n’hi ha prou),
– recórrer la «Rive Gauche» fins arribar a la Tour Eiffel. Si hi ha molta cua no cal pujar-hi, més endavant proposo un altre mirador -no tant alt- però gratuït.
– travessar el Sena i pujar a Trocadéro -vistes sobre la Torre-. Aquí hi ha el museu antropològic més bèstia que pugueu veure, el de l’Homme, però serà per un altre dia.
– a la Place du Trocadéro agafar l’Avenue Kléber fins a la Place Charles De Gaulle, o de l’Étoile, amb l’Arc de Triomphe…
– agafar els Champs Élysées -a aquest nivell tant li fa el costat, dependrà de la temperatura: si fa calor al costat de l’ombra i si fa fred al revés- on hi ha cases i botigues interessants a ambdós costats. Fins a la plaça Rond Point des Champs Élysées: aquí passar al costat proper al riu per passar al davant del Grand i Petit Palais.
– desembocar a la Place de l’Obelisque, anar-lo a veure d’aprop i enfilar el Jardin des Tuileries pel mig arribant fins al pati central del Palais du Louvre i la cèlebre «Piràmide» [quan la miris pensa en com deuen netejar els vidres, si no se t’acut ja t’ho explicaré quan tornis].
– anar a buscar el lateral del Louvre contrari al del Sena, o sigui Rue de Rivoli, i fer-la fins a la confluència de Rue du Pont-Neuf
– agafar aquesta cap a les Halles. Travessar-les fins al davant de l’església de Saint Eustache, veure el cap ajagut de terra per la Rue Rambuteau, anar fins el Centre Pompidou… abreujo el nom oficial perquè mancaria paper.
– si agafeu les escales mecàniques que comencen a la confluència Rambuteau i l’edifici podeu pujar fins l’últim pis, obtenint una bona vista i és gratuita (espero, llavors ho era). De pas veieu aquesta «refineria de petroli» al mig d’una ciutat que és el centre Pompidou.
– Entreu al Pompidou per la porta del centre de la plaça per veure’n el hall i la làmpada i la possible exposició de torn. Després aneu a l’altre extrem de la plaça per veure el cronòmetre que assenyala els segons que manquen fins al 2000 (ara ja deuen ser pocs; fa anys eren la hòstia) i per veure les esculptures mòbils de la plaça Stravinsky.
– fer el lateral de l’església de Saint Merry, Rue des Lombards, Rue Flamel (per fer dos carrerons petits i recuperar una perspectiva més raonable de l’amplada dels carrers de París) i sortiu a la Tour Saint Jacques [observatori astrològic, que no astronòmic].
– un trosset de Rue de Rivoli de nou i l’Hôtel de Ville, o sigui l’ajuntament.
– travesseu de nou el riu per la Rue d’Arcole i aneu a «petar» davant de Notre Dame.
– mitja volteta a l’illa, Pont de Saint Michel i metro Sant Michel cap al RER. Són dues parades però suposo que estareu que no podreu dir fava.
Si el trajecte el feu a l’inrevés, al baixar del RER agafar el metro fins a Cité, i començar per Notre Dame, Rue d’Arcole, Ajuntament… Depenent de l’horari i si no hi ha cua, es pot pujar dalt de Notre Dame i obtenir una certa vista de París i de la Sainte Chapelle, que després no es troba ja que està dins del pati del Palais de Justice.
Si us sobrés temps (que molt m’estranyaria):
– si feu el trajecte com l’he explicat, a Notre Dame no doneu la mitja volta a l’illa. En canvi, passeu pel pont de Saint Louis a la illa del mateix nom, travessant-la pel carrer de Saint Louis (com és propi) retornant al RER per la parada de metro de Sully Morland.
– si feu el trajecte al revès, des del pont d’Alexandre III us mireu l’esplanada i la façana -que il·luminats com estaran ja es veuen prou bé- i continuar pel marge del riu passant per davant d’una sèrie de palaus, el Musée d’Orsay -antiga estació de tren-, més palaus… fins al Pont Neuf, travessar-lo i agafar el metro Pont Neuf, fent canvi per tal d’anar al RER.
Després d’aquest passeig us mancarà veure el barri del Marais -Place des Vosges…-, el cementiri Père Lachaise, el Parc de la Villette -el Museu de la Ciència, pero en bèstia-, el barri de la Défense, amb el cèlebre Arche de la Défense, el Marché aux Puces…
En canvi, considero -i em puc molt ben equivocar respecte a altres guies, pero és el meu parer- que ni Montmartre, ni Pigalle, ni la Bastille valen la pena com per anar-hi expressament; una altra cosa és trobar-se a prop i treure el nas si es té temps.
Allà vosaltres i que la força us acompanyi -que ben l’haureu de menester!-.
<<<
PS.
Els francesos mengen d’hora i força restaurants i bistrots deixen de servir a partir de les 13h30′.
Si voleu menjar de «restaurant» us aconsello un local de la cadena Hippopotamus, fan amanides i carns a la brasa, en racions més que raonables -a França, on la raonabilitat s’acaba ràpid-, a preus asequibles i -suposo encara- i que serveixen dinars -si no recordo malament- fins a les 17 hores!
Si no, us aconsello un menjar lleuger de bocates… per no dedicar massa temps al menjar. Els jardins (des Tuileries…) de París son força aptes per seure tranquils i fer un mos. Feu provisió de beguda.
<<<
Francia…
París…
Versió catalana…
Viajes…
>>>