<<<
ELS CAMINS
Balcó de l’ànima desperta,
paisatge dels meus dies,
compartida amplitud i revelat silenci
on recolzar un obscur desig de companyia.
Sé que existeix el món i que és bell de vegades,
i que d’altres vegades és closa fesomia.
Sé que corcons i ullals l’alegria ens roseguen,
com sé que pot retreure’s una ànima expansiva.
Sé que un mal vent esborra les arbredes
i que un altre de fi les aveïna.
Cal que sempre esperem, rera la negra porta,
els francs camins cap a una llum tranquil·la.
Torna de tant en tant l’acord dialogat
amb el món navegable d’un bon dia.
<<<
Els dies
(1946-1949)
>>>