<<<
No sé si m’estic fent gran,
però el 2.0 i Internet en general
cada cop em desespera més.
Sempre hi ha hagut trolls i imbècils,
però només des de fa dos o tres anys veig gent raonable
comportant-se com a imbècils.
Em refereixo a gent força educada
fent servir insults masclistes contra la política rival de torn.
A acadèmics compartint pseudo-notícies de pseudo-mitjans digitals
només perquè disparen contra el rival.
A lliurepensadors compartint les consignes més dogmàtiques.
Ningú no és imparcial i fins i tot la persona més honesta té biaixos i subjectivitat,
però jo vaig viure l’aparició dels blocs i de Twitter
com una explosió d’heterodòxia i diàleg entre gent que discrepava.
Un camp de batalla, però més que un camp de batalla. I força civilitzat.
Suma-li la creixent vigilància policial sobre el que es diu o es deixa de dir a Internet,
i l’autocensura corresponent,
i et queda una cosa semblant a una mala tertúlia esportiva.
Previsible, barroera, cada cop menys estimulant.
>>>