Nou de Trinca, 1981

<<<

[youtube id=»kNVcZUJIwa4″ width=»600″ height=»350″ autoplay=»no» api_params=»» class=»»]

<<<

Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats…
garratibats…

Quin cobriment que va agafar-nos,
quin espant i quin canguelo
quan la veu enrogallada
va cridar todos al suelo
començant a disparar…
ra-ta-ta-ta…

Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer…
ai quin merder…

Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se’n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan…
o i tant…

Llavors, quina nit, quina nit,
estàvem amagats sota el llit,
però amb serenitat
i amb el cul apretat.
No ens poséssim pas nerviosos,
tranquil, Jordi, tranquil,
que és la Guardia Civil,
tu tranquil.

Ai,
mama,
mama,
mama,
mama,
por…

I se’ns donava la consigna,
demà tots cap a la feina
porque aquí no pasa nada,
segadors no esmoleu l’eina
que podríem prendre mal…
en general…

I sobretot serenitat,
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a Perpinyà…
ja s’ho farà…

I l’endemà quan va arreglar-se,
quina cosa més estranya,
fins i tot els més escèptics
tots cridàven viva España
y viva la Constitución,
mira per on,
i visca el rei…
ves quin remei…

I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te,
si serà per bé o per mal
però ben segur
que mai més res
no serà igual.

I és que ja et dic jo
que viure així
amb l’ai al cor
no pot ser bo!

>>>