<<<
L’Institut d’Estudis Eivissencs ha reeditat l’obra de M. Villangómez L’any en estampes.
Amb aquesta, són ja tres les edicions que l’IEE ha fet de l’obra (1975, 1981 i 2016).
L’any en estampes havia de ser inicialment part d’un suplement literari del Diario de Ibiza, titulat Isla, un encàrrec que duria a terme amb altres col·laboradors, a raó de dotze lliuraments, però la censura va impedir que un text en català aparegués. Escrit entre 1953 i 1954, els articles inicials es varen ampliar per convertir-se en capítols del llibre. L’Editorial Barcino va publicar-ne la primera edició l’any 1956.
En aquell temps l’autor vivia i treballava de mestre al poble en el qual s’ambienta l’obra, Sant Miquel de Balansat. M. Villangómez volia una obra descriptiva, amb breus narracions il·lustratives, que plasmessin la vida en el camp, i en contemplació del paisatge que l’envoltava. Cada estampa correspon a un mes i té per referència principal un lloc, alguna activitat o bé un moment del dia. L’any en estampes es considera, malgrat el seu origen i a la seva concreta localització, una obra de temàtica universal, fàcilment extrapolable a un altre entorn.
Revisada per un equip de correctors de l’IEE, col·laboradors habituals de l’autor, es posa novament a disposició dels lectors una obra que, passats els anys, segueix sent descoberta, recomanada, i estudiada en els centres escolars. Esgotades les edicions anteriors, no només es pretén posar a l’abast del públic un títol encara avui molt demandat, en la seva versió original; l’obra, al llarg dels anys, ha estat traduïda a l’espanyol, i a l’anglès. Donada la rellevància de l’autor, l’Entitat considera imprescindible que la seva obra sigui accessible.
<<<
Marià Villangómez (Eivissa, 10 de gener de 1913 – Eivissa, 12 de maig de 2002), és considerat el millor escriptor eivissenc de tots els temps, i la figura més representativa i coherent de la nostra cultura. Poeta, narrador, traductor i dramaturg, el seu valor resideix, a més, en l’immens treball d’orientació cultural dut a terme a les nostres illes. S’ha constituït com un veritable referent, donant consistència a les noves generacions d’escriptors, a la consciència col·lectiva del nostre poble, a la defensa de la llengua i cultura pròpies, sense concessions.
Al llarg de la seva vida la seva tasca va ser reconeguda amb diversos premis: Medalla d’Or de la Comunitat Autònoma dels Illes Balears (1983), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1984), Medalla d’Or del Consell Insular d’Eivissa i Formentera (1987), Fill Il·lustre de la Ciutat d’Eivissa (1988), Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Medalla de Plata de la Universitat de les Illes Balears, i distinció de la tercera edició dels Premis 31 de Desembre d’Obra Cultural Balear (1989). Doctor Honoris causa per la Universitat de les Illes Balears l’any 1995, era a més soci d’honor de la Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona (1933), va publicar llavors els seus primers versos en català (1933-36). Durant la Guerra Civil va ser destinat al front en 1938. Va abandonar els estudis de lletres i va acabar magisteri, que va exercir durant vint-i-cinc anys (1942-67). En la seva obra, eminentment poètica i d’un gran rigor formal, s’identificava amb el paisatge i els homes de les Pitiüses en una meditació que acollia estímuls universals.
Va publicar llibres de poesia com a Sonets mediterranis (1945), Terra i somni (1948), Elegies i paisatges (1949), Els dies (1950), Els béns incompartibles (1954), Sonets de Balansat (1956, premi Cantonigròs 1955), Ceguesa de l’estel(1956), inclòs en La miranda (1958); El cop a la terra (1962), que inicia un vessant més realista, i Declarat amb el vent (1963).
Va destacar també com a traductor de poesia, tasca que va iniciar amb Versions de poesia moderna (1971) i va continuar, entre altres, amb Recull de versions poètiques (1974), Darrers versos i altres poemes, de Jules Laforgue (1979), Poemes, de Guillaume Apollinaire (1983), Trenta-quatre poemes, de W.B. Yeats (1983), Isabel o el test d’alfàbega i La vigília de Santa Agnès, de John Keats (1984), Altres ales sobre una veu, amb poemes de Leopardi, Baudelaire, Valéry, etc. (1985), i Vint-i-un poemes de Thomas Hardy (1988). El 1991 es va publicar les seves versions de poesia en tres volums.
En prosa va publicar L’any en estampes (1956) i les síntesis i assajos Llibre d’Eivissa (1957) i Eivissa. La terra, la història, la gent (1974), D’adés i d’ahir (1998), Parlar i escriure (1994) i l’autobiografia El llambreig en la fosca (2000).
Va ser autor també de Curs d’iniciació a la llengua (1972), d’una multitud d’articles i opuscles, i d’obres i adaptacions teatrals, signant de vegades amb el pseudònim de Marc Arabí, entre les quals destaca Les germanes captives (1998, premi Cavall Verd el 1999). El 1987 va iniciar la publicació de tota la seva obra poètica amb els tres primers volums de l’Obra Completa.
<<<
Al llarg de 2013 es van dur a terme diverses iniciatives per commemorar el centenari del seu naixement, com una nova edició de la seva poesia completa (coedició entre Editorial Viena i Institut d’Estudis Eivissencs), l’edició d’uns enregistraments de l’autor recitant poesia, Audioantologia de M. Villangómez, o l’edició, també a càrrec de la nostra Entitat, de l’obra pòstuma Llocs viscuts, l’original de la qual Marià Villangómez va deixar molt avançat.
El seu arxiu personal es custodia a l’Institut d’Estudis Eivissencs i amb l’ajuda dels seus fons s’han publicat les obres Carpeta 49: de Salvador Espriu a Marià Villangómez, (Marí i Prunella, Jaume. Barcelona, 2009, Publicacions de l’Abadia de Montserrat), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els llibres de L’Óssa Menor(1949-1963), (Sopena Buixens, Mireia. Barcelona, 2012. Edicions Proa).
<<<
Institut d’Estudis Eivissencs
Entitat d’Utilitat Pública
Via Púnica, 29
07800 Eivissa
Tl/Fax: 971 31 27 75
<<<
>>>