Diario de Ibiza, 17 de febrero de 2001

Un fet experimental reconegut pels experts en trànsit, assegura que la sinistralitat viària està estretament relacionada amb el volum de cotxes en circulació i la velocitat amb la qual es mouen. Si repassam les estadístiques de Balears sobre els punts negres, no es registra cap accident provocat per «l’estat de la via»; són altres els motius dels sinistres, tal i com declarava fa uns mesos el mateix responsable de la direcció general de Trànsit a les Balears, Javier Coromina, als mitjans de comunicació: «El exceso de velocidad es una de las principales causas de siniestralidad, junto al consumo de alcohol y el microsueño».

La OCDE, en referència en aquest tema, han afirmat que per cada kilòmetre/hora d’increment de la velocitat, l’accidentalitat augmenta un 2%. Una investigació realitzada pel doctor Sánchez Vera, de l’Hospital Ramón y Cajal de Madrid, afirma que «la mayor parte de las paraplejías y tetraplejías se producen entre los 100 y 130 km/h, por encima de este límite, la velocidad mata». I és aquí on radica una de les conseqüències més negatives de la circulació dels vehicles: el continu degoteig de morts per sinistres de trànsit (142 víctimes, l’any passat a les Illes, la cinquena Comunitat en grau d’accidentalitat de l’Estat), que fan del transport per carretera la principal causa de mort no natural.

Hi ha una sèrie de principis de la física que poden ajudar a una comprensió més didàctica d’aquesta tragèdia, i que s’haurien de tenir present al dissenyar el tipus de viari més adient segons el territori.

1. A l’incrementar la velocitat minva el camp visual dels conductors. Gradualment va disminuint l’angle de visió segons la velocitat, fins arribar a l’anomenat ‘efecte túnel´ on els conductors entren als 130 km/h, i que no poden estimar les circumstàncies de perill de l’entorn exterior.

2. A major velocitat més difícil és aturar un vehicle front un obstacle imprevist. La ‘distància de frenat´ és el temps aproximat que transcorr des de que el cervell percep un perill i es petja el fre. És de pura lògica, però un símil ens farà entendre la magnitud d’aquest principi: és com si a 80 km/h un cotxe caigués des d’una altura de 25 metres, a 100 km/h saltàs al buit des de 40 metres, i a 120 km/h s’estimbàs en una caiguda lliure de 54 metres. Podem imaginar que aquestes col.lisions difícilment permetrien sortir il.lesos els ocupants dels vehicles.

Aquestes matisacions aporten un altre punt de vista per rebatre la idea que les carreteres amb dissenys que permetin altes velocitats per tal d’assegurar «fluidesa en el trànsit» són les vies més segures. Ans al contrari, la proliferació de vies ràpides genera percepcions de falsa seguretat als automobilistes, que incrementen la velocitat dels seus vehicles creant situacions de més risc. Les carreteres amb traçats i seccions que potencien la velocitat són innecessàriament més perilloses que altres dissenys pensats per generar una mobilitat respectuosa amb les vides humanes.

El trànsit a les Illes Balears té diversos trets que el defineixen com dels més perillosos de l’Estat i d’Europa. En primer lloc, el nombre de visitants que tenim, devers 11 milions anuals, que desconeixen la xarxa de carreteres i la major part del territori pel qual es mouen: dubtes als itineraris, aturades imprevistes, etc.

Segon, el grau de motorització de les Illes, gairebé 700.000 vehicles per a una població de 800.000 persones, més uns 50.000 rent a car, i 150.000 vehicles més que arriben per via marítima en temporada alta. I, cal dir-ho una una altra vegada, la UE reconeix, i així ho determina en les seves directrius sobre política de transports: «Cada vegada està més clar que l’augment del trànsit no es pot solucionar senzillament ampliant infraestructures de carreteres» (Estratègia Territorial Europea. Potsdam, 1999). I tercer, un ús excessiu i superflu del cotxe per accedir a destinacions quotidianes per anar a comprar, als centres educatius, als llocs de treball, així com un grup nombrós d’usuaris tremendament jove, amb escassa experiència i que empren el cotxe de forma habitual com a mitjà de desplaçament els caps de setmana.

Des del Govern de les Illes Balears se n’és conscient de les causes i les conseqüències de l’impacte negatiu que els accidents tenen a nivell social i té propostes eficients per moderar la gravetat del problema, mitjançant una política sostenible i segura per a la futura planificació del transport, que no passa per la construcció d’autopistes. Aquestes estratègies, que es concretaran amb el Pla Director de Transports, reconduiran el model cap a la potenciació dels tipus de transport socialment més benignes, com els serveis de transport públic i col.lectiu atesos per professionals, i els que permeten una velocitat que no representa riscs per a les vides humanes, l’anar en bicicleta i el caminar.

Vivim a unes illes fràgils i finites, amb recursos escassos. No podem assumir el creixement a tots el nivells que se’ns ve al damunt, i la sinistralitat és uns dels símptomes més flagrants.

 >>>

Salvador Miralles era director general de Mobilitat i Educació Ambiental de Balears del Pacte quan escrigué aquest article

>>>

Artículos ajenos…

Mobilitat – Mallorca…

Movilidad…

Velocidad…

>>>