<<<
Diario de Ibiza, 19 d’octubre del 2009
<<<
«El pare Morey»
(Joan Antoni Torres Planells,
Editorial Mediterrània-Eivissa)
era un llibre necessari.
I en una doble vessant comprensible tot just ara mateix, perquè la presència del Pare Morey entre nosaltres, anys 50, marcà i deixà profunda petjada, arrelada a una generació. D’altra banda caldria esbrinar el motiu de la seva sobtada marxa d’Eivissa (enmig d’un clamor popular d’oposició que fins i tot arribà a preocupar seriosament a les autoritats polítiques i eclesiàstiques). Del mite i la llegenda a la realitat de fets concrets d’ampla volada en l’Eivissa d’aquells dies –preturística, encara molt agrícola, societat quasi tancada a tots i a tothom–, va ser un tema, una història que tenia el seu ressò i impacte literari. Ara aixó ja és possible, i el mèrit, tot el mèrit, recau en la figura de Joan Antoni Torres Planells, responsable principal d’aquest més que notable llibre. Joan Antoni Torres, per edat i experiències, va viure el fenomen –tot un fenomen sociològic– molt a prop, molt a la vora. Sens dubte era una de les persones que millor podia tocar el tema. I l’home, mans a la feina, inicià investigació i empenta a fi d’esbrinar, fil per randa, allò que provocà aquella sotregada entre nosaltres: encara puc recordar un 15 d’octubre de 1959, quan vaig ser testimoni del seu acomiadament. «D’entrada, el Pare Morey rompia tots els esquemes de la imatge que teniem d’un capellà en aquell temps…», escriu l’amic Joan Antoni. I aquí podriem trobar la clau que explica el perquè de la marxa del pare Morey de la seva sempre estimadíssima Eivissa.
>>>