Hogwarts Express – «Olton Hall» No. 5972 – Great Western Railway «Hall» Class
Versió catalana revisada per na bea puig
Qualsevol tecnologia prou avançada és indistingible de la màgia (Tercera Llei de Clarke)
Els mags de Gran Bretanya disposen de diversos sistemes de transport. El Ministeri de Màgia té un Departament que els supervisa. Es composa de diversos equips de funcionaris. El Centre d’Exàmens d’Aparició controla l’ensenyament de l’art de Desaparèixer / Aparèixer, i n’expedeix els permisos oportuns. El Control Regulador d’Escombres s’ocupa de la seva qualitat i seguretat. L’Autoritat de la Xarxa Flu i el Panell de Regulació Flu fan les connexions de les xemeneies que serveixen com a punts d’accés al sistema. I l’Oficina de claus-port organitzà els viatges del campionat mundial de Quidditch. Va ser una vertadera gesta de coordinació.
El Ministeri té alguns automòbils amb el mateix aspecte exterior que els cotxes muggles. Però la seva capacitat és molt superior perquè el seu habitacle creix tant com calgui. Els conductors s’espavilen, aneu a saber com, per ser sempre els primers quan els semàfors es posen en verd. Potser són només artefactes muggle encantats, però no ens ho diuen.
Hi ha alguns sistemes privats. Els alumnes d’Hogwarts viatgen amb tren des de Londres. Pugen a l’Hogwarts Express a l’andana Nou i Tres Quarts de l’estació de King’s Cross. La locomotora vermella de la pel·lícula resulta ser molt semblant a una màquina muggle coneguda com «Olton Hall», que és la Número 5972 del West Coast Railway. I els cotxes són idèntics a dos SK i dos BSK. Però són simples coincidències, perquè l’emblema que llueixen en els costats els identifica inequívocament com a material rodant dels ferrocarrils d’Hogwarts; per tant, són vehicles màgics. Ja que no hi ha aturades intermèdies entre Londres i Hogsmead, podem deduir que la línia sencera és oculta als sentits dels muggles, igual que el propi Col·legi.
Els alumnes de primer curs fan servir bots de propulsió màgica per creuar el llac. Potser que això es faci per marcar simbòlicament el començament del seu aprenentatge. Ha d’haver-hi alguna raó per usar un sistema diferent per a ells, i només per a ells. Els alumnes majors segueixen el viatge cap a Hogwarts en carruatges que es mouen, aparentment, sense cavalls. En el cinquè llibre ens diuen que són moguts per Thestrals, una raça de cavalls alats que només alguns mags poden veure.
En el Torneig dels Tres Mags veiem els diferents vehicles que usen altres col·legis. El de Beauxbatons és un carruatge grandíssim, tirat per dotze enormes cavalls Abraxan. I el vaixell de Durmstrang mai no ha solcat els mars «normals». D’alguna manera apareix, o potser Apareix, al llac que hi ha enfront d’Hogwarts.
<<<
Knight Bus – Imatge trobada a http://hpland.altervista.org/index2.php?hp=mezzi
<<<
Hi ha altres vehicles privats. El «Knight Bus» (em nego a traduir aquest nom) té tres pisos i proporciona transport d’emergència als bruixots i bruixes que es perden pel món. Té tot l’aspecte de ser una empresa privada, perquè el cobrador Stan Shunpike li demana onze sickles a en Harry. No ens diuen com se les enginyen per trobar-lo quan necessita els seus serveis, però ho fan amb gran eficàcia.
El Banc Gringotts té una xarxa de ferrocarrils subterranis per portar els clients a les seves caixes fortes, servida per carros sense motor que corren a una sola velocitat: «trencacolls».
<<<
Transport privat individual
Generalment, els mags apareixen o volen en escombres, però poden tenir cavalls alats. N’hi ha de moltes races. Els Abraxans són colomins i molt grans. Han de ser bastant cars de mantenir, perquè només beuen whisky de malt pur. Els Aethonians són castanys. Els Granians són grisos i molt ràpids. Els Thestrals, si vostè els podés veure, són negres. Els seus amos han de renovar els encanteris de desil·lusió diàriament per mantenir-los fora de la vista dels muggles més inquisitius.
Els mags també usen vehicles muggle millorats. Actualment, les catifes voladores són il·legals a la Gran Bretanya, perquè estan catalogades al Registre d’Objectes Encantables Proscrits. Els cotxes del Ministeri no volen, i podem suposar que han estat camuflats amb molta cura. Sirius Black té una motocicleta voladora, i Hagrid la pren en préstec per traslladar-se quan ha de fer els encàrrecs de Dumbledore. I el senyor Arthur Weasley té un Ford Anglia volant, millorat en diversos aspectes. Valorem molt més el mèrit del seu treball quan ens assabentem que és funcionari de l’Agència per a la Prevenció del Mal Ús d’Artefactes Muggles.
Els centaures serien els corsers ideals perquè tenen la força i la resistència dels cavalls, i a més, a més una gran intel·ligència. El petit inconvenient és que la fan servir, amb una tossuderia lamentable, per negar-se a realitzar tasques poc creatives, com ara transportar mags sobre el llom. Els dracs són del tot Dolents… i summament inadequats per muntar-los. Els hipogrifs tampoc són precisament mansois, però sembla que no són tan llestos com els centaures i permeten que alguns mags els muntin si coneixen el mètode correcte. Fawkes, el fènix de Dumbledore, pot transportar càrregues increïbles, però el seu amo té molts mitjans per desplaçar-se i moure objectes i l’empra molt rarament com a atzembla.
Hi ha dos artefactes que no encaixen en cap de les categories que hem establert fins ara. Els armaris per esfumar-se, quan estan acoblats, permeten el trasllat entre ells. Com que no funcionen en connexió amb la Xarxa Flu, estan fora del control del Ministeri de Màgia. Potser haurien d’estar prohibits. I els Torna-temps no transporten els usuaris a través de l’espai, sinó a través del temps. Per sort. Lord Voldemort no s’ha fet seu cap Torna-temps. És massa fàcil donar-los mal ús.
Bo i bé… Si vostè ha arribat fins aquí, potser li ballarà pel cap el dubte de per què he recopilat aquest catàleg de cavalcadures i artefactes màgics. No fa tant temps que Gran Bretanya tenia un sistema de transport públic que ocupava un lloc molt alt, entre els millors del planeta. Els ferrocarrils servien totes les ciutats i pobles del país. Les locomotores de vapor eren ràpides i segures, i molts enginyers de talent invertien el seu treball en millorar, encara més, les seves economia i eficiència. Però el Govern va decidir adoptar els models americans. L’augment de l’ús dels automòbils va comportar una enorme expansió de les carreteres. La inundació de vehicles privats s’ha convertit en un destorb sense pal·liatius. I per fer-ho tot més fàcil, la carestia del petroli amenaça amb aturar en sec tot el muntatge. Salta a la vista que els fons públics han d’anar a raure al lloc que els correspon, que és el transport públic. Els ferrocarrils retornen, i aquesta vegada vénen per quedar-se.
A Eivissa anem molt per darrere els temps, i els nostres càlculs van molt errats. Viatjar amb vehicles muggles s’ha tornat tan incòmode com inassequible. A falta de ferrocarrils, haurem d’integrar-nos en la comunitat dels mags per tenir accés als seus mitjans de transport. Amb això potser aconseguirem mantenir la nostra mobilitat en el futur.
Si vostè s’adona que va pel camí equivocat, no importa quanta estona hi hagi caminat: giri i torni enrere.
>>>