Pau Sarradell - Monopoly
(Ultima Hora, 14 de juny del 2002)
De molt jove ja m'inclinava pel socialisme. No podia ni sentir parlar del joc del Monopoly. Un joc tremendament adoctrinador, per a que te vagis fent una idea del món que te tocarà viure.
El Monopoly és el parvulari del capitalisme més brutal. Ensenya que el solidari i el que té escrúpols socials perden. Qui té sous en guanya més i qui ha fet alguna mala jugada al principi de la partida ràpidament es quedarà sense un cèntim
Ensenya que l'única manera de guanyar sous és construint, construint i construint. Primer cases i després hotels i hotels. Cap mirament amb el medi ambient. Cap, ni una targeta amb una multa per treure els fems abans de l'hora.
El joc del Monopoly s'acosta molt a la imatge que deuen tenir n'Aznar i els seus amics del paradís: un lloc imprecís on no es paga impost sobre la renda, ni impost de societats, ni IVA. On es pot acomiadar els treballadors sense pagar, i deixar-los en el carrer sense cap subsidi. Un territori meravellós on no existeix cap regulació urbanística. On no es paguen aranzels. I molt menys ecotaxa.
Les possibilitats educatives del Monopoly són immenses, per això m'agrada la idea de donar-li la volta, que en comptes de formar llops sigui educatiu de debò. Quan demà compris aquest diari te regalaran el joc de l'ecotaxa. Pareix bastant evident que és inspirat en el Monopoly de sempre, però promet fer de la teva illa un paradís, aprofitar energies renovables, netejar les costes i controlar l'impacte mediambiental. I se suposa que guanya qui controli millor l'impacte i posi més plaques solars, no qui posi més hotels a les cantonades més cares.
Potser no servirà de molt, però a algú li deixarà un parell de bones actituds. Si més no compensaran les influències pernicioses del joc de la jungla. Ja tenc ganes de fer-ne una partida. Esper que sigui un bon joc. Un joc, per convèncer ha de ser bo.
Monopoly - Il·lustració de Pep Tur
La raíz del mal es el culto al becerro de oro...
Construyendo el País de las Maravillas...