Joan I. Servera - Hem de millorar en
altres coses, i no en llevar freqüències
29 de juliol de 2003
El tren de Mallorca necessita millorar moltíssimes
coses, i llevant freqüències no s'aconsegueix precisament millorar,
sinó que és la solució perfecta per "arreglar"
les coses sense fer cap inversió. Hi ha moltíssimes coses que
han de millorar del tren a Mallorca. En primer lloc, és obvi que el primer
que cal fer és soterrar l'estació de Palma i electrificar els
trens. Els motors dièsel són motors que van molt bé per
a un funcionament llarg i constant, però no són els més
idonis per a un tren com el nostre, que a la rodalia de Palma té 8 estacions
en molts pocs quilòmetres. És més que necessari procedir
a l'electrificació total de tots els trens de Mallorca i de totes les
línies, i això implica vendre les unitats actuals CAF (en l'estat
en què es troben es podrien vendre a bon preu) i adquirir-ne de noves
i que fossin elèctriques, com qualsevol tren modern. Ja fa molts d'anys
que s'electrifiquen línies... per què hem de ser els darrers en
tot? Les actuals unitats CAF no són bones. Tenen avaries constants, l'aire
condicionat massa vegades no funciona (perquè és a la part inferior
del tren i s'embossa sovint -no pot posar-se a dalt perquè hi surten
els gasos de la combustió-), són massa alts i això fa que
el centre de masses sigui molt amunt amb els conseqüents problemes d'equilibri
i estabilitat, sobretot a les corbes, que s'han de fer lentament, l'ample de
via és molt estret, no tenen informació megafònica ni visual,
no tenen bany per a trajectes de prop d'una hora (les persones majors poden
tenir problemes per això), els seients són incòmodes per
a trajectes llargs i no s'hi pot reposar el cap per descansar... són
uns saldos, a preu mínim. Són el que podríem qualificar
"un tren bàsic", sense accessoris, el mínim imprescindible
per córrer sobre unes vies estretes i en mal estat.
En segon lloc, volia parlar de l'estat de les vies. A l'educació bàsica
se'ns explica que els cossos, i especialment els metalls, es dilaten amb la
calor i es contreuen amb el fred. Resulta que a les vies, abans de renovar-les,
els rails no estaven soldats i això feia que en dilatar-se, com que les
juntes no eren ajustades, el rail, al'estiu de ple, podia dilatar-se una mica
sense problemes. Però els enginyers decideixen que els rails soldats
són millors perquè s'eliminen vibracions... em sembla perfecte.
I no han pensat com es dilataran, si les juntes són rígides? Amb
les temperatures tòrrides d'aquest estiu, quan els rails s'han volgut
dilatar no ho han pogut fer, i en conseqüència s'han desplaçat
fent "esses", els coneguts "garrots", els quals són
evidents fins i tot a simple vista. El que no es pot fer és "tallar"
el tros de ferro expandit, perquè un matí d'hivern amb gelada,
quan eal ferro es contreu, si no pot, el que fa és rompre el rail. Hi
ha hagut casos en què s'han trencat rails per aquest efecte... us imaginau
que es trenca un tram de dos pams de rail al carril exterior d'una corba? El
descarrilament i el tomb del tren és segur... no m'imagín com
de contents es posarien els de "El mundo". La solució, per
tant, no és tallar el ferro sobrant. Els garrots actuals, que enguany
proliferen com a bolets, són tan importants que poden fer que els passatgers
del darrer vagó caiguin de la cadira o peguin un cop amb el cap a la
finestra, i si el maquinista no sap "a priori" on són (per
exemple després d'un mes de vacances) i els agafa massa depressa, poden
provocar fins i tot el descarrilament del tren. Aquests garrots són a
la via de sa Pobla, a la de Manacor, i a la d'Inca, i obliguen a reduir considerablement
la velocitat del tren. Ja ho reparareu, si no, al tram que hi ha just després
de l'enllaç en direcció Manacor: el tram és completament
recte i el tren es mou tot el temps, com si anàs begut. I jo em deman:
si els trens moderns de tot el món tenen els rails soldats, per què
no tenen garrots els de la RENFE per exemple? Un tren com l'AVE té garrots?
Com els eviten, si els rails de tot el món es dilaten amb la calor? Bé,
evidentment el problema té solució, i no és altra que la
de crear unes juntes de dilatació que tenen la missió d'evitar
aquest problema. Per què no se'n posen aquí? És que és
massa car? O volen poder justificar la "incomoditat" d'anar en tren?
La següent cosa de què parlar és l'estructura de la xarxa.
És de fa dos segles, obsoleta, i es reobrin línies tenint la mateixa
concepció que fa 125 anys... no evolucionam? Jo veig que el Consell adreça
les carreteres i no mira prim en gastar-hi duros, però quan
s'ha de reobrir línia fèrria es fa pels mateixos traçats
que fa 125 anys, amb els mateixos defectes que fa 125 anys, quan el tren no
tenia rival ni alternativa i la gent no li importava córrer per agafar-lo.
Per què ho fan així? Per estalviar-se les expropiacions? Per inaugurar
abans d'eleccions? Això, senyors polítics, no és fer un
tren de futur, sinó un tren del passat que arriba carregat d'arguments
per als que el volen matar. Una xarxa ferroviària nova pot deixar de
banda la badia de Palma, on es concentra la major part de la població?
Pot deixar de banda l'Aeroport? I la costa? Massa preguntes que només
tenen una resposta: la despesa mínima imprescindible.
En resum, que pens que el tren necessita millorar en moltes coses, però
moltíssimes, i en el primer que ha de millorar és en la seva dotació
pressupostària. No volem un tren de jugueta ni un tren "bàsic",
volem un tren de futur, bo, còmode i segur. Crec que ens ho podem permetre
i que la població ha demostrat que si el servei és bo, l'usa.
I com més bo sigui, més l'usaran. O no interessa?