Institut d'Estudis Eivissencs - El desplegament de la TDT, una nova agressió contra la llengua catalana
Febrer del 2009
Davant la implantació de la TDT, el reordenament de l’espai televisiu que aporta la millor qualitat tècnica de la TV digital i preveu la desaparició de la TV analògica pel pròxim abril de 2010, l’Institut d’Estudis Eivissencs vol fer notar les següents qüestions relatives a l’ús del català en aquest nou àmbit de comunicació audiovisual:
Al català se li fa perdre presència.
Actualment es reben en senyal analògic a les Pitiüses, a més del canal balear IB3 i el canal local TEF, els 4 canals autonòmics del País Valencià i Catalunya: Canal 9, Punt2, K3/33 i TV3. Aquest darrer es rep a les Pitiüses des de 1987 gràcies als esforços de l’IEE i les gestions d’Antoni Munné, i ha constituït durant molts anys, a més de les desconnexions territorials de TVE2, l’única oferta televisiva en català a les nostres illes. Les negociacions portades a terme entre responsables de totes tres comunitats suposadament ens havien de garantir la continuïtat en la recepció d’aquests 4 canals. L’acord de reciprocitat que s’ha acabat signant, però, tan sols ens permetrà seguir rebent TV3, i encara sense els drets d’emissió de futbol de primera divisió a Balears, que queden reservats per a IB3. La TDT espanyola consta de 32 canals, 20 dels quals són d’àmbit estatal i ja són operatius a Eivissa i Formentera des de fa més d’un any. Els altres 12 s’han de distribuir entre entitats autonòmiques, insulars i locals. Els senyals d’IB3 i de TV3 n’ocuparan 2, i els 10 restants es repartiran entre organismes públics com els Consells Insulars, que de moment no tenen previst fer-ne cap ús a les Pitiüses, i grups mediàtics privats, algun dels quals sense cap sensibilitat envers la nostra llengua. Tot plegat, el català pot passar del 25-30% d’hores de recepció actuals a poc més del 10%.
La presència que es perd és de qualitat.
El concepte de segona cadena televisiva pública, ideat per la prestigiosa BBC britànica a finals dels anys 60, té referents com la mateixa BBC2, la PBS nordamericana o “La 2” de RTVE. En lloc de continguts generalistes destinats al gran públic, s’ofereix una programació més específica, dirigida a segments d’audiència concrets: manifestacions artístiques, divulgació científica, documentals d’història i actualitat, espais infantils educatius, esports minoritaris, cinema d’autor, debats on s’argumenta i es contrasten opinions... Punt 2 i K3/33, dos dels canals que deixarem de veure a les Pitiüses, són els dos únics en català d’aquest estil. També perdrem l’oportunitat de veure el 3/24, de format “notícies contínues”, i el 300, dedicat a reposicions cinematogràfiques. En castellà, en canvi, sí podrem gaudirem de tota aquesta oferta, a més d’alguns canals temàtics esportius, altres dedicats als mateixos tipus de telesèries, cinema i “reality-shows”, i altres de música comercial 24 hores al dia. I també d’informatius i magazins satírics en els“canals bandera” dels grans grups mediàtics espanyols, sempre enfrontats entre sí, però que en més d’una ocasió han fet front comú en la bel·ligerància contra la nostra llengua.
No hi ha cap motiu tècnic per justificar aquesta pèrdua.
El Reial Decret 944/2005, de 29 de juliol, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, organitza l’espai radioelèctric TDT en 8 “multiplexors”, 5 d’àmbit estatal, i 3 per cada comunitat autònoma, per cada un dels quals emeten 4 canals de vídeo amb audio multicanal.
Criden l’atenció dos fets:
1) L’àudio multicanal es pot destinar o bé a millorar la qualitat de so, o bé a“multiàudio”. Aquesta segona opció permet que l’espectador esculli quin àudio vol escoltar per a un canal de vídeo determinat. És a dir, que malgrat existir la possibilitat tècnica d’emetre en “multilingüe”, la qual cosa respectaria la legislació vigent en quant a les llengües autonòmiques de l’estat espanyol, cap canal, ni públic ni privat, té previst aprofitar-la en aquest sentit.
2) Un “multiplexor” és una “porció d’espai radioelèctric” que l’estat concedeix a una entitat emissora. Als països europeus on ja funciona la TDT, és aquesta entitat qui decideix, dins uns límits tècnics i jurídics, “quants canals” transmetrà per aquest multiplexor, (entre 4 i 6) segons la qualitat de vídeo i àudio transmesos i les zones on vulgui realitzar desconnexions territorials. Els criteris que ha seguit el Ministeri d’Indústria a l’hora de fixar 8 multiplexors faciliten el repartiment d’aquest espai entre comunitats autònomes i grups privats de comunicació, però de cap manera han tengut en compte el cas de les comunitats que compartim la llengua catalana, en una clara negligència de l’espai comunicatiu audiovisual al qual, sense perjudici de ningú, podríem tenir accés. La disputa pel “share”, la quota d’audiència televisiva, entre els ens firmants de l’actual acord de reciprocitat, IB3 i CCRTV, tampoc han ajudat a superar aquest impediment, i únicament ofereixen una possibilitat de seguir rebent a Balears i Pitiüses els canals que prompte perdrem: negociar la seva inclusió en els multiplexors addicionals que es podran configurar quan, efectuada l’apagada analògica de 2010, s’alliberin les freqüències que ara ocupen els canals que emeten en aquest sistema. Ningú pot assegurar quant de temps estarem sense rebre aquests canals. Ni tan sols si es recuperaran.
Davant de tot això, des de l’Institut d’Estudis Eivissencs volem manifestar la nostra queixa per aquesta pèrdua, per a la qual no trobam justificació tècnica possible, i denunciam aquest fet com a contrari al foment de la llengua catalana que dictamina l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears. Exigim també a les nostres institucions que esmenin aquest nou atemptat contra la nostra llengua, i que, a manca d’un acord definitiu satisfactori, cedeixin temporalment els canals TDT dels 3 multiplexors d’àmbit balear que de moment no tenen ús previst a la millor oferta possible dels canals del País Valencià i el Principat.
Susanna Planells Guasch
Encarregada d’informació i relacions, en representació de
la Comissió Executiva de l’IEE
Entitat d’Utilitat Pública
Pere Francès,12,1r, 2ª - 07800 - Eivissa. Apartat 578. Telèfon / Fax: 971-31 27 75