Juan Manuel Grijalvo - Bernat Joan i Marí, eurodiputat
Versión castellana de este artículo
(Ultima Hora, 20 de juliol del 2004)
Avui és 20 de juliol del 2004. Ara fa trenta-cinc anys, Neil Armstrong arribà a la Lluna. L'event històric del dia és la presa de possessió dels set-cents trenta-dos diputats al Parlament europeu. En Bernat Joan i Marí serà un de tants. Una sola acta, a una cambra tan nombrosa, pot parèixer una cosa simbòlica. El seu vot no basta per a bloquejar les iniciatives pernicioses dels grups grossos. Pels volts de l'any 1020 abans de Crist, David vencé Goliat (1 Samuel 17). Per un cop, el feble guanyà el fort. Això passa tan poc sovint que el cas encara es recorda... Ha esdevingut un episodi mític de la història sagrada. En David és un personatge arquetípic, i la seva bassetja és un símbol.
Els resultats electorals d'ERC i els seus companys de coalició no trasbalsaren el sistema. Com deien ells mateixos el 15 de març, ara els hi caldran dos cotxes per anar a Madrid. Són un partit minoritari que no té una influència decisiva a Europa, a l'Estat espanyol o als Països Catalans. Ni tan sols al Principat. La seva acció pot ser bàsicament simbòlica. No n'hi ha més.
Idò... per qué l'acta de'n Bernat Joan és nogensmenys el goig més gros que m'ha donat mai tot això de la política?
És una història un xic llarga. Vegem... jo vinguí a Eivissa el 1977, de vacances, com un de tants turistes. Per aquella época llegí una carta al director del "Diario de Ibiza", força interessant i assenyada. Escriví a l'autor, que era precisament... en Bernat Joan, i ell em contestà. El 1982 vinguí a viure a Eivissa i reprenguí el contacte amb ell. De manera que segueixo la seva trajectòria des de fa, direm, més de quatre dies...
El 1987 visquérem plegats l'aventura d'organitzar unes actuacions del cantant Josep Tero. L'experiència ens dugué a fundar l'Ateneu Cultural d'Eivissa. Llavors, l'entitat no agafà prou empenta. Però tots dos seguim essent socis... si més no, simbòlicament. I, com diu ell, "després d'un temps d'inactivitat, aquesta associació resta com una possibilitat més dins l'àmbit cultural de la societat eivissenca".
Més tard aní de "públic" a la presentació del Moviment de Defensa de la Terra a Eivissa. Fou un acte molt carregat de simbolisme. Hi havia un intèrpret per traduir les preguntes del castellà al català. Les respostes es donaven en català, i l'intèrpret les traduia acuradament. Quan un dels periodistes s'adreçà a ell com "Bernardo Juan", tots ens acatàrem de sobte de l'enorme utilitat simbòlica de tot plegat. Al fons de la sala seien dos senyors amb ulleres fosques, que transportaren el meu esperit als "feliços" setanta de la Universitat de Barcelona... gens simbòlicament.
En Bernat Joan té talent. Això, "per se", no és un mèrit. És un do, i si no es fa servir no aprofita per res. El que importa és allò que ha fet amb aquestes capacitats. "Exempli gratia": escriure - i publicar - divuit llibres sobre sociolingüística i altres matèries relacionades, cinc obres de teatre, dues novel.les... i moltíssims articles i textos breus per als periòdics. Ha mantingut sempre uns nivells de correcció, interés, estil i qualitat formal més que acceptables... i una coherència entre el que pensa, el que diu i el que fa que no abunda tant com convindria, i encara menys als àmbits de la política.
El 1999 emprenguí la meva peregrinació mediàtica personal, com a promotor d'un sistema nou de transport públic per a Eivissa i Formentera. He publicat una sèrie d'articles sobre mobilitat a la premsa, i he engegat un "website" amb un nom de domini poc original, www.grijalvo.com, que m'ha servit per a moltes coses, i sobretot per a publicar a Internet una certa quantitat d'articles meus i - cada cop més - d'altri. Un dels primers textos importants que aconseguí fou "La dimissió dels pares", de'n Bernat Joan, que havia sortit al "Diario de Ibiza" de 12 de febrer del 2001. Duu un afegitó meu en castellà, "Para el carro".
Vostè ja sap que jo no em "fico en política" i, si ha llegit "Filosofía y política", també la causa. L'obra de'n Bernat Joan té moltes vessants. Vostè pot dissentir d'ell en tot o en part, però si accepta les seves premises, trobarà que té un raonament molt i molt sòlid. Els seus textos sobre educació són magistrals. "La dimissió dels pares", i també "L'hiperdesconcert educatiu d'Eivissa", "Responsabilitat d'hòmens" i "Sancions als pares?", els ha fet amb la llum de molts anys d'experiència com a professor i són, literalment, brillants.
També he publicat "Zoologia drapera: de la gallina a la vaca". És un treball sobre els símbols del nacionalisme espanyol, d'apariència irònica i distesa... Vostè sap, emperò, que són coses que no es poden tractar superficialment. Des dels bisons d'Altamira fins el Mickey Mouse, passant per l'àguila romana o el drac de Gal.les, el pes simbòlic d'un tòtem tribal és almenys equivalent al de la senyera. En Bernat Joan és sociolingüista, "id est", un home que estudia les paraules i els símbols, i llur força incommensurable sobre l'inconscient col.lectiu. El cas és que l'article es d'allò més divertit. Tant de bo que ens escrigui un altre sobre la lloable iniciativa del burro català, quan tingui una estona de pau...
La travessada del desert no s'ha acabat, ni de bon tros. Però en Bernat Joan té moltes raons per a l'optimisme. Una: qui podia imaginar-se que el futur li pogués dur un tal càrrec.... pel fet que el càrrec en sí era impensable el 1977. Una altra, que l'escó s'ha revaloritzat molt en cosa d'un mes. És un vot de set-cents trenta-dos, però la Cambra representa - amb tots els emperòs que ell vulgui posar... - a quatre-cents cinquanta milions de ciutadans... que no és poca cosa. I encara una altra: vostè i jo sabem que l'acta valdrà molt més a les seves mans que a d'altres. Com a filòleg, aportarà una llum clarificadora, molt i molt necessària per a la redacció d'uns textos legals més aviat foscos i feixucs. La seva elecció és el fruit de molts anys de feina rigorosa i constant, molt més coneguda - i reconeguda - fora d'Eivissa que al seu "petit bocí" propi...
Per tot això, seguiré com a "soci" d'en Bernat Joan. Tots dos treballem per millorar la qualitat de vida de totes les persones que vivim a Eivissa i Formentera, és a dir, per l'interés públic. Encara que alguna volta no coincideixi amb l'interés general. Com diria Kipling, gran investigador dels simbolismes que fou, "that's another story"...
L'adreça electrònica d'en Bernat Joan és :
Pàgina principal d'en Bernat Joan i Marí...
Índex de la versió catalana del website...