Juan Manuel Grijalvo - "El cotxe fa lliure a l'home"

English translation (pending)

(Diario de Ibiza, 22 d'agost de 2000)

Dedicat a Terence Bendixson

Fa temps que es discuteix quin és el millor mitjà de transport. Entre les moltes qualitats desitjables, podríem citar l'economia, la seguretat, la rapidesa, etcètera. El punt fort de l'automòbil és que dóna independència. Per esmentar literalment una frase aliena, "El cotxe fa lliure a l'home en quant a la mobilitat".

Efectivament, el cotxe fa lliure a l'home. Però a l'home, així, en singular; és a dir, només a un. Quan hi ha dos, només tenen mitja llibertat. I si són vint mil, doncs la respectiva part alíquota, que se'ls assigna amb dispositius més aviat autoritaris; tals són els semàfors, prohibicions de gir i estacionament, i altres que seria superflu enumerar. De manera que, com més automòbils, menys mobilitat.

En segon lloc, el cotxe fa lliure a l'home. Però "home" no és ni serà mai sinònim d'"Humanitat". És una suplantació lingüística tan habitual que passa desapercebuda. El conductor, per definició, no és nen ni vell, atès que aquests no tenen carnet. I quan les famílies només tenen un vehicle, s'assigna indefectiblement a l'home.

Així que, com més mobilitat per als -i les- automobilistes, menys per a nens, jubilats, mestresses de casa i altres vianants per obligació o per vocació. Tant directament, per la invasió verdaderament brutal que han fet els cotxes de les ciutats, com indirectament, perquè l'atròfia del transport col·lectiu els perjudica molt més. Els conductors són una minoria per definició, i d'ells depenen cada vegada més els altres, sempre que necessitin o desitgin desplaçar-se, oblidats pels planificadors del transport.

Un altre detall: la mobilitat del cotxe és una potència, però no un acte; val a dir, els cotxes no s'estan movent sempre, perquè són lliures de fer-ho, una hora al dia com a màxim, i de destorbar les altres vint-i-tres. De manera que la mobilitat de l'home consisteix a anar en cotxe, a esquivar els que circulen, i a sortejar els que estan aparcats. Sortosament, tots els conductors són vianants la major part del temps.

I per rematar el pastís, tota aquesta llibertat i tota aquesta mobilitat ens surt caríssima. Si s'hagués projectat en un tauler de disseny el sistema de transport més dilapidador possible, hauria sortit el turisme privat. Sembla una bajanada, però cal insistir que qualsevol transport públic, incloent per descomptat el taxi, fa un ús molt més racional i eficient dels recursos, encara que sigui perquè els vehicles circulen més temps. Totes les millores imaginables dins de l'esquema del cotxe particular, com reduccions de la mida o del consum, etc., no són més que la racionalització del malbaratament.

Resulta difícil quantificar en pessetes la llibertat i la mobilitat, però personalment no tinc cap dubte que si gastéssim en transport col·lectiu la meitat de tot el que se'ns en va en cotxes i carreteres, tindríem el millor sistema públic del món i part de l'estranger, moltíssima més mobilitat i més llibertat també.