Juan Manuel Grijalvo - Sostenibilitat
Aquesta imatge va sortir a un anunci de Trasmediterránea.
Agència de publicitat : Contrapunto
(Ultima Hora, 9 d'octubre del 2001)
Ja sap vostè que m'agrada començar aquestes converses nostres definint els termes que utilitzarem. Avui no és fàcil... Això de la sostenibilitat s'ha ficat en el llenguatge dels polítics i no significa el mateix per a tothom. Alguns diuen que és una qualitat positiva. Altres, que és només un pretext per fer moratòries urbanístiques i altres atemptats a la sacrosanta llibertat d'empresa... dels que tenen capitals per invertir, naturalment. Es detecta aquesta dualitat quan hom parla de "desenvolupament sostenible" i algú diu que es queda només amb el substantiu.
A nivell lingüístic, el contrari de "sostenible" és "insostenible". En altres paraules, és quelcom "que no es pot aguantar". Perquè cau tot sol, o perquè algú diu que és insuportable. El millor serà que escrigui vostè ara mateix la seva pròpia definició de sostenibilitat. Bé, la veritat està aquí fora. Intentem centrar-nos en els fets.
Imagini's que estem vostè i jo en una estació espacial, mirant Eivissa amb un telescopi. Des d'aquí dalt la veiem sencera. L'illa conté un conjunt finit d'objectes que formen un sistema tancat. Un sistema és sostenible si és estable a llarg termini. Si hi ha contradiccions entre els seus components, es desequilibra. A la fi, tot s'enfonsa. Des del nostre punt de vista, els éssers humans som la part més important del sistema. Però d'aquí que siguem l'únic que importa...
Ara enfoquem el telescopi a un vaixell. És com una illa artificial que es mou. També és un sistema tancat. Si el majordom s'oblida d'embarcar alguna cosa abans de salpar, el cuiner haurà de passar-ne sense fins a la pròxima escala. Això sí, envasos buits i deixalles diverses es llencen per la borda.
Fem un altre "zoom" amb el telescopi i veiem el món sencer. És com un vaixell que navega per l'espai, rumb a les estrelles. I també és un sistema tancat. Tot el que fem té repercussions globals. Les escombraries dels vaixells contaminen el mar sencer. Els gasos tòxics que produeixen els automòbils a Eivissa no van a un altre planeta. Es queden en aquest. Etcètera.
Foto: Michael BREUNIG
I fent un altre "zoom" amb el telescopi, veiem una casa antiga en Eivissa. També és un sistema tancat. El que no es produeix a la finca cal portar-ho de fora, i els rebutjos es reciclen o s'aboquen a una altra part. Si no, acabem enterrats en les escombraries. Les estacions espacials tenen aquest problema precisament.
Recapitulant, hem vist que una illa, un vaixell, un planeta i una casa són casos particulars de sistemes tancats, com les estacions espacials. Fa uns pocs segles, tot això estava molt més clar. La interdependència creixent dels sistemes, això de la "globalització", també ha arribat aquí. El que passa a Eivissa ja no s'entén si no es ponderen factors que abans no existien. Tot això és evident.
En la mesura que una casa encara és un sistema tancat, és com una illa, és com un vaixell i és com un planeta... o com una estació espacial. Vegem si és o no sostenible. Podem començar, per exemple, amb això de la seguretat ciutadana.
De vegades hi ha delictes al camp. La "opinió pública" demana més patrulles rurals que donin més tranquil·litat a tota aquesta població que viu disseminada per aquí. Això implica un augment de les plantilles policials, dels seus mitjans de transport... i dels seus pressupostos, naturalment.
En Eivissa, fa uns pocs segles, tothom tenia armes a casa. També hi havia bastants torres de defensa. Però ja veu vostè que tenien un cost molt elevat de construcció i manteniment. Que només es paga si és del tot inevitable.
Com que "tranquilidad viene de tranca", els particulars que s'ho poden permetre contracten empreses privades. L'ideal és tenir sempre almenys un vigilant a la finca. Una setmana té cent seixanta-vuit hores. Si la jornada laboral fos de trenta-vuit hores setmanals, ens farien falta almenys 4,42 persones per cobrir el servei. Com que cal ser molt ric per pagar-los el sou, el més habitual és contractar centrals d'alarmes. Quan es dispara alguna, els vigilants han de presentar-se en qüestió de minuts. En qualsevol altre cas, serviran de poc.
Lògicament, els delinqüents prenen les seves mesures. Usen mitjans acords amb la protecció de l'objectiu, en cerquen un altre de més fàcil, incrementant les necessitats... de vigilància, naturalment.
En Eivissa tenim en marxa un model d'urbanització que requereix cada vegada més seguretat privada, "in situ" i remota. Això implica uns camins que permetin un accés ràpid a tota l'illa. Si no els construeixen els propietaris, la "opinió pública" demanarà que els facin les administracions. Aquestes facilitats d'accés animen a més persones a mudar-se a cases aïllades. Les finques rústiques d'avui ja no són autosuficients. Depenen del transport en camió i cotxe. Que es basa en un subministrament permanent de petroli a preus baixos.
Un altre dia, si vostè vol, podem parlar un poc més del model de mobilitat a l'ús. És alhora efecte i causa del "desenvolupament" urbanístic. Repassi vostè la definició de sostenibilitat que havia escrit abans, i digui'm si veu alguna contradicció insuperable. Em troba a
o cercant veritats per aquí fora, encara que no sigui a l'estació espacial...
George Orwell - The Road to Wigan Pier, chapter 11:
The world is a raft sailing through space with, potentially, plenty of provisions for everybody; the idea that we must all cooperate and see to it that everyone does his fair share of the work and gets his fair share of the provisions seems so blatantly obvious that one would say that no one could possibly fail to accept it unless he had some corrupt motive for clinging to the present system.
El món és un rai que navega per l'espai amb, potencialment, provisions en abundància per a tots; la idea que tots hem de cooperar i ocupar-nos que tots facin una part equitativa del treball i tinguin una part equitativa de les provisions sembla tan òbvia que hom diria que ningú pot deixar d'acceptar-la, llevat que tingui algun motiu corrupte per aferrar-se al present sistema.