<<<

Hi havia a la cort de França
cap allà l’any mil set-cents
el Baró de Bidet
conegut pels seus invents. 

El Baró feia molts dies
que tenia ficat l’ull
en trobar un sistema pràctic
de posar el cul en remull.

Passejant-se per Versalles
va trobar la inspiració
veient uns ànecs sucant
el cul a un sortidor

i va exclamar l’estranger:
«Eureka, je l’ai trouvé!»

«Ce joli rajolinet
que les oques tonifique
si le fique en une pique
mantiendra le pompis net»

Pel disseny de l’artefacte
el Baró molt oportú
li va prendre les hechures
a Madame la Pompadour.

Després tota la noblesa
va esbandir-se de bon grat
l’aparell feu tal neteja
que va quedar homologat.

Però envejós el populatxo
també volia l’invent
per poder-s’hi estrenyinar
asseguts còmodament

i amb tota la camarilla
van anar a prendre la Bastilla

«Qu’est-ce que c’est ce merder?»
-preguntava la noblesa-
«La revolució francesa,
… que’est-ce que vous avez pensé?»

La Comuna de París
va instaurar-lo per decret
per això sempre van junts
la comuna i el bidet

i així gràcies a en Danton,
en Marat i en Robespierre
totes les dones de França
s’hi renten la pomme de terre

i el Baró amb aquest invent
es va fer tan important
com el Comte de Foie-Gras
o el Marquès de Croissant
i així va passar a l’història
pel bidet cap a la glòria.

I és que es tan refrescant
quin delit, quina fal·lera!
pel davant i pel darrera,
pel darrera i pel davant.

>>>