Un informe de la Policia, redactat el 22 d’abril de 1948 (dos dies després que també informàs al jutge de la mort de Diego Ponce de León), explicava que el tinent havia mort a Eivissa «a consecuencia de la guerra el 3 de agosto de 1938». En realitat es tractava d’un error. La seva mort s’havia produït el 20 de setembre de 1936 després de ser executat pels feixistes, tal com figura a la seva acta de defunció. El que va succeir el 3 d’agost de 1938 és que va ser inscrita en el llibre de defuncions del Registre Civil d’Eivissa.

Curiosament, el Ministeri de l’Exèrcit ja havia informat cinc anys abans, el 12 de juny de 1943, al Tribunal Especial per a la Repressió de la Maçoneria i del Comunisme que «el interesado fue muerto por las tropas nacionales al ocupar Ibiza».

Marí mercant des d’octubre de l’any 1918 fins el 1921, i posteriorment tinent de l’Exèrcit, el 7 d’agost de 1936 va lliurar Formentera a les tropes republicanes d’Albert Bayo sense oposar resistència. Alguns autors asseguren que Miquel Tuells es trobava «apartado» a Formentera perquè els comandaments militars, coneixent que era maçó, «no confiaban en él». En comptes de fugir a la Península el setembre de 1936, Tuells va decidir romandre a Eivissa atès l’avançat estat de gestació de la seva esposa. Durant la insurrecció d’octubre de 1934 va ser nomenat jutge militar i la seva actuació va ser modèlica.

Després del desembarcament de les tropes franquistes, Arconovaldo Bonacorsi, més conegut com Comte Rossi, cap de l’expedició dels milicians Dragons de la mort, va ordenar que fos executat. Segons les dades recaptades per l’escriptor Jean Serra, Tuells va ser assassinat a una «fàbrica de ciment vermell» situada a Can Crispolet, a l’illa de cases que fa cantonada entre l’avinguda d’Espanya i el carrer de Ramon Muntaner. El seu cos va ser trobat a un runam de ses Figueretes proper al carrer de Múrcia. Possiblement va ser el primer executat pels nacionals.

Miquel Tuells, que el 1936 complia 39 anys (va néixer el 8 de juliol de 1897, segons consta en la seva cartilla de marí mercant), es va iniciar el 13 de juny de 1931 a la lògia Lixus núm. 446, de Larraix (Marroc), on va estar destinat per un llarg període. El seu nom simbòlic era Sócrates, i va ser exaltat al grau 2 el 5 d’abril de 1933. Lixus li va concedir la «plancha de quite» el desembre de 1931, atès que havia estat destinat a les Pitiüses. Va passar a Sol Naciente el 4 de maig de 1932, on el 20 de novembre de 1935 arribà a grau 3.

En la seva acta de defunció també hi ha l’afegitó «Decreto 8 de noviembre de 1936», una manera de subratllar la seva tràgica mort.

<<<

Extracte de “Els morts. Les víctimes de la Guerra civil a Eivissa i Formentera 1936-1945”, de José Miguel L. Romero. Ed. Mediterrània, Eivissa, 2006.

Traducción castellana

>>>