Partitura

http://adolfovillalonga.com/wp-content/uploads/2009/12/roqueta-sa-meua-roca.pdf

composada a la Ciutat d’Eivissa el mes d’octubre de 1930 

per a l’Orfeó Eivissenc.

1

(canten tots)
Eivissa, illeta daurada.
Ramell de polida màgia
on canta l’alba argentada,
on canta el llevant ses gales.


2

Capseta tota enjoiada
enmig d’una llum mai vista.
Llumeta que del cel mana,
llumeta dels ulls de nina.


3

Perla d’escuma marina.
Lliri blanc que surt del mar.
Cambra d’amor perfumada
d’aures que vénen i van.

4

(es repeteix l’estrofa 3)

5

(canta solista)
Roqueta, sa meua roca.
Castell de sa gentilesa.
Roqueta, sa meua roca.
Palau de vida serena.


6

Besades de ses ondines
hi arriben amb l’ona brava
portant els pits que sospiren
l’encís de veus d’enyorança.

7

(canten tots)
Roqueta, sa meua roca.
Castell de sa gentilesa.
Roqueta, sa meua roca.
Palau de vida serena.


8

Besades de ses ondines
hi arriben amb l’ona brava
portant els pits que sospiren
l’encís de veus d’enyorança.


9

Perla d’escuma marina.
Lliri blanc que surt del mar.
Cambra d’amor perfumada
d’aures que vénen i van.

10

(es repeteix l’estrofa 9)

11

D’aures que venen i van.
Lliri blanc que surt del mar.
Cambra d’amor perfumada
d’aures que vénen i van,
d’aures que vénen i van.

>>>